dijous, 24 de setembre del 2015

El que ara es porta són els 40 (primera part)

230915

050615

Dues coses recordo amb molt de carinyo del 1992: els Jocs Olímpics i començar a fer natació amb aletes. De la última, nedar no era la cosa més important sinó el tresor que guardo encara d'aquell any: dues de les persones que han marcat la meva vida i que han fet, en part, que sigui qui sóc i com sóc.

El passat 6 de juny la M va complir 40, però puc ben assegurar que molt ben complerts i conservats!

Amb la M vam passar moltes hores juntes: nedant, amagant-nos al vestuari del nostre entrenador per no tirar-nos a l'aigua a entrenar, sortint de festa, xerrant de coses estúpides i de coses importants (hores i hores i més hores i més...), passejant, saltant als llits al ritme de la "música màquina" d'aquells últims anys dels 90, uf i tantes i tantes experiències d'adolescència i joventut que necessitaria hores per escriure-les.

Han passat 24 anys i encara som amigues. La vida ja no ens deixa passar tantes hores juntes, però quan ho estem, és com si el temps no hagués passat.

I a tot això, estava clar que no podia de deixar de teixir-li alguna coseta (que espero li agradés!) perquè a les persones que són especials per a un, se les ha de tractar de manera única.

Un maus enorme nena!!!!

230915

230915

El patró del xal és de  "Mundo Crochet".

2 comentaris: