Sempre, sempre seràs molt especial Russete

Quan vas aparèixer a les notres vides, caigut del cel (i mai millor dit) ni els teus papis ni nosaltres sabíem que era conviure amb una fura. Vas estar molt greu i la teva fortalesa, la teva vitalitat i la teva alegria van fer que tiressis endavant i ens regalessis tots aquests anys.

Divertit, bo, simpàtic, carinyós, tendre, dormilega, graciós, intel·ligent i guapo són pocs adjectius per descriure el que realment eres, el que sempre seràs. 

Tots vam aprendre de tu, i sempre seràs especial per qui eres i per com eres.

Vas marxar de les nostres vides el passat 4 de novembre i et trobem tots molt a faltar Russo guapo. Ara estàs amb la Lulu, el Buz, el Mixi, la Laska... Tots els que han anat marxant de les nostres vides deuen estar rient de les teves trapelleries allà on sigueu!

T'estimem marranote!

Aquestes paraules són de la teva mami que vull que quedin aquí reflectides.

Russito, t'has marxat i has deixat un gran buit als nostres cors i a casa. Encara no ens hem acostumat. Encara camino arrossegant els peus per tenir cura de no trepitjar-te, encara trec coses del mig que penso que et poden fer mal, encara entro a la teva habitació per que surtis a jugar. Sento haber-te intentat reanimar tota la nit, però no podia deixar-te marxar sense lluitar per allargar aquesta vida que tant t'agradava. Potser em vaig equivocar en moltes coses, potser ets mort per culpa meva, però intento pensar que vaig fer el que vaig poder, que almenys vas marxar quan estaves amb mi i que l'enano et va donar petons i carícies fins el darrer minut. I també penso en la vida que t'hem donat des que vas arribar a nosaltres, menjar, caliu, amor, germanets humans i peluts. Et vam salvar d'una vida engabiada, vas arribar ple de merda, amb la pelvis trencada, amb zel i vivint en un balcó. Gràcies per saltar aquell dia fa 5 anys, gràcies per deixar que et conegueèssim, per ser el primer pelut en omplir la nostra casa.Ves amb el Buzete i dona-li un petò de tots nosaltres. No esteu sols a l'arc de sant martí. T'anyorem Russito, molt. Petit liante, tafaneja allà on siguis com nomé a tu t'agrada. I jo sempre pensaré en les pessigolles que em feies quan m'ensumaves. Gràcies per ser tan bo. Gràcies.