Queralt: quatre anys fent ganxet

Fa quatre anys enrera el meu avi J estava en la seva etapa final de la vida i l'1 de novembre del 2009 el vam passar a l'Hospital de la Vall d'Hebron perquè estava força malaltó. Feia temps que em rondava pel cap aprendre a fer ganxet, i que millor que les hores d'espera a urgències per aprendre'n. Ja tenia a casa el material preparat així que el vaig agafar i li vaig demanar a ma mare que me n'ensenyés. Va ser al·lucinant. Vaig sortir d'allà fent els tres punts bàsics, i apa, d'allà fins a la Queralt, una pubilla catalana amigurumi.

Per què fer ganxet? Doncs perquè la meva àvia G en feia i ho havia vist sempre a casa, però hi ha una altra raó bastant tonta i superficial: m'encanta Londres, és la meva ciutat preferida en aquest món i m'encanta tot el que té a veure amb el Regne Unit (això és herència de mon pare). Sé que allà estava força de moda la mitja, però a mi mai no m'ha atret (tot i que de petita en sabia fer) i per tant vaig pensar en alguna altra cosa que fos semblant. I fer alguna cosa manual sempre ha estat cosa de dones a la meva família, així que suposo que en algun moment havia de sorgir el "monstre" que portava dins.

El que sento pels gats és adoració, i sé això des que tinc ús de raó. Sé que em vaig enamorar d'ells en el moment en què en vaig veure un (tot i que penso que ja ho portava als gens això de l'amor gatú per part del meu avi A). I amb els anys aquest sentiment no ha canviat. Fa anys que estic vinculada als gats del carrer, i ara per motius personals, no puc dedicar el meu temps al voluntariat de camp, però si que vull continuar fent quelcom per ells, i ara per ara, ajudar econòmicament a altres companyes que els ajuden directament, és el que puc fer, i per això part dels diners recollits amb la venda del meu ganxet és per elles.

És cert que gairebé vaig aprendre a nedar abans que a caminar, i suposo que per això la natació és tan important a la meva vida. Amb dos anys vaig entrar a una piscina, i com aquell qui diu, encara no n'he sortit. Haver estat nedadora ha aportat a la meva vida la disciplina necessària per treballar i aconseguir el que vols, sempre en un sentit positiu és clar. 

Jo no havia pensat en posar-li nom a la nina però la genial RB em va dir que havia de fer-ho, i vaig buscar-ne un, un amb significat. La meva germana un dia em va fer una reflexió sobre el cognom del nostre avi J es deia Queraltó, si treies la "o", quedava Queralt, un nom que sempre m'ha agradat, així que en el seu honor l'he escollit. He de dir que la meva primera bufanda (no la primera de prova, sinó la primera ben feta) va ser un regal per ell, i la va poder estrenar abans de morir. Ell sempre ha sigut un referent molt important per mi, un exemple que sempre intento seguir.

En resum, hi ha coses importants a la teva vida que et fan ser qui ets i fer el que fas, i avui el resultat d'això és la Queralt. I n'estic contenta!

Barcelona, 1 de novembre del 2013

Nota 1: la Queralt fa 28cm d'alt, està feta totalment a mà amb llana acrílica.
Nota 2: disseny original de MausCrochet.