dilluns, 30 de desembre del 2019

Lluna

220414

300719




La Lluna ens va deixar el passat 30 de juliol. No li he dedicat una entrada abans per diversos motius, però el principal, com sempre, és que em costa molt escriure quan ells ja no hi són. Tot i que la recordo moltíssim, quan em poso a escriure, sembla que la seva pèrdua, sigui més dura.

També és molt dur quan vaig a casa dels meus pares (de fet, era la seva gata). Aquests dies de Nadal l'he trobada molt a faltar.

La Lluna va ser rescatada del poble de meu avi, bé, ella i el Brico. En Brico va morir fa molts anys (abans que jo comencés el blog i per això mai no ha tingut una entrada en el seu record). Doncs bé, allà al poble del meu avi, que és un poble-poble, com a tots, viuen (o malviuen) gats al carrer. Els meus pares van rescatar primer al Brico, i una camada més tard van rescatar la Lluna. La mare dels dos venia sempre a menjar a casa. I van tenir sort de ser salvats, perquè tots els records que tinc jo d'aquell poble envers els animals és molt dolenta (de fet, una de les raons perquè no hi vull anar allà és perquè la gent sempre ha estat molt cruel amb els animals, podria explicar mil històries de quan era petita i hi anava).

El Mixi, la Laska, el Brico i la Lluna van ser salvats tots d'aquell poble. Així que aprofito per recordar que a molts pobles a Catalunya, existeix encara el maltractament animal, i que no s'aplica la Llei de Benestar Animal, i que també s'hauria de gastar una partida en ajudar-los.

Només espero que al poble del meu avi hi hagi almenys una bona persona que vetlli per aquests pobres éssers!

La Lluna era una gatona poruga: de joveneta ho era molt més (sempre amagada si sentia un soroll més fort del compte), de gran menys, i es va convertir en una gata súper carinyosa. Li encantaven els mimos, i et venia a buscar si estaves assegut perquè la toquessis sí o sí. A mi m'encantava anar a veure-la quan dormia al llit dels meus pares al seu llitet (del Sr Trapo -que li vaig regalar fa mil anys i on se sentia molt tranquil·la).

Gràcies Lluna per compartir amb nosaltres tots aquests anys!

(Les fotos no fan justícia a la guapa que era).

2 comentaris:

  1. Hem sap molt greu, t'acompanyo en el sentiment de tot cor :((

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Isabel. Perdre'ls és molt dur, però sempre queden els records dels bons moments!

      Elimina