dimecres, 24 de setembre del 2014

Buz el mimós


Aquest divendres passat, 19/9/14, el nostre estimat Buzete ens va deixar.
El Buz va arribar a la família directe del carrer el mes de juliol del 2012.
Estava a una de les nostres colònies. El vam veure un dimecres però va marxar i aquell divendres el vam tornar a veure, li vam posar el transportí davant i va entrar tot sol.
Va passar un parell de dies a casa el seu encant ens va encisar: no parava de ronronejar i demanar mimos.
Com algú pot deixar al carrer un animal amb tant d'amor a dins?
Com no trobàvem casa d'acollida (la història de sempre...) la meva germana i família el van acollir, però bé, l'acollida va durar poc perquè amb lo bo que era, lo simpàtic, lo bé que es duia amb la Txata, Bender i Russo, va passar a ser un més.
El Buz tenia unes patorres gordotes i divertides: quan caminava amb la seva tranquil·litat les deixava caure amb molta gràcia. També tenia la mandibul·la trencada, amb la llengüeta sempre per fora i babejant, pobrissó. Ara bé, la seva cara era preciosa! I que dir de la seva cueta pompom que movia amb tanta classe!
A mi particularment em tenia el cor robat. Hi havia algo en ell especial. Una connexió diferent.
Trobarem molt a faltar a seva tranquil·litat, la seva expressivitat, els seus miols, i la seva pau quan dormia.
Buzete sempre estaràs amb nosaltres!

dimecres, 20 d’agost del 2014